Aquest any, la lliga O’Pyrene ens regalava dos caps de setmana seguits a terres del nord. Així que no podíem deixar escapar aquesta oportunitat i vam decidir passar tota la setmana per allà dalt.
L’aventura comença en terres «riojanas» el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre, al terme de Lumbreras. Tota aquella zona es molt bonica i més a la tardor on es barregen els colors verds i rogencs de les diverses varietats d’arbres. El parc natural de «Sierra Cebollera» i els poblets encantadors que en formen part, fan de la zona una molt bona opció per passar-hi un dies. Tota una experiència córrer per aquells paratges.
El mateix diumenge ens desplacem cap a «Puente la Reina», ja en feu Navarrés, on passarem els propers tres dies. Ho farem servir de base per visitar varis llocs.
El dilluns ens apropem fins al parc natural de les Bardenas Reales. Allí passem tot el dia seguint la ruta en cotxe
que et permet anar parant als llocs més interessants, i fent algunes de les mini-excursions preparades. Un desert molt peculiar i imprescindible de visitar.
Al dia següent, degut a la meteorologia, no ens vam allunyar gaire i vam visitar el mateix poble. Destacar el seu pont medieval i els carrers del casc antic on es veuen passar els peregrins que segueixen la ruta del camí de Santiago. Més tard ens arribem a donar una ullada al magnífic entorn de l’església de Sant Joan Baptista, prop de «Obanos».
Cal dir que va ser l’únic dia que no va fer bo. Durant la resta de dies ens va acompanyar el bon temps i les bones temperatures, no gaire habituals per l’època segons els habitants de la zona.
Dimecres canviem de zona direcció a Irurtzun, on ens allotjarem durant dos dies, i ho farem travessant la Sierra de Urbasa.
Primer fem parada a Baquedano, d’on surt una petita ruta de 2,5km i que ens porta fins al Nacedero de Urederra. El camí està mig acondicionat amb escalons i ponts de fusta, passant pels diferents bassals on l’aigua de color turquesa i les fulles rogenques de la tardor es combinen per fer un espectacle de colors meravellós. De fet durant tota la remuntada del riu trobem nombrosos aficionats a la fotografia i es que la zona s’ho val.
Després de l’excursió dinem tranquil·lament i travessem la serra fins l’altra banda, on pararem per fer un petit
entrenament d’orientació. No es pot perdre l’oportunitat.
Dijous anem fins al poble Leitza, famós perquè s’hi va rodar part de la pel·lícula «Ocho apellidos vascos». Però la nostra intenció no es visitar el escenaris sinó arribar-nos fins a l’àrea recreativa de Ixkibar, des d’on surten varies rutes a peu. Farem un trosset del «sendero de Leitzalarrea» que passa per fagedes, prats i rierols centenaris. Una bonica excursió que acabarem amb un bon dinar al mateix poble.
Mes tard, cap al vespre, ens arribem fins a Pamplona, on els dijous fan el Tapavinos, o més conegut com el «juevintxo». Tapa i vi per 2 euros. Que mes es pot demanar?
Divendres ja ens encaminem cap a Legutio, on es diputen les curses del cap de setmana. Abans però tenim temps de visitar el santuari de San Miguel, en plena «sierra de Aralar», al qual s’hi accedeix des de Lekumberri. De pujada podem gaudir dels magnífics boscos de la cara nord de la serra i que recorden moltíssim als d’Eslovènia. El terreny de caràcter càrstic i els enormes forats fan ven be que hi siguem. Un cop dalt la vista es magnífica i s’allarga fins a paratges de la Rioja.
Durant el cap de setmana estarem allotjats a Otxandio, un poblet molt acollidor i bonic per passejar. Les curses i els sopars amb la gent el club marcaran aquest dos dies, i que donaran pas a la tornada.
Les terres del nord sempre son una molt bona opció per passar un dies i fins ara no ens han decebut. Esperem tornar-ho a fer.