Ruta dels estanys amagats

Aquest any hem decidit fer una ruta de varis dies caminant. La porta del cel, carros de foc, estels del sud son algunes de les rutes fetes en anys anteriors. Enguany li va tocar als estanys amagats, emmarcada a la comarca de la Cerdanya.

Caminar tants dies carregant la motxilla, la veritat es que se’m fa pesat, però després del parèntesi de l’any passat, vaig decidir aventurar-me en aquest nou repte.

La història comença avui, divendres 28 de juny. El Nacho, l’Alba i el Josep Lluís ens passen a buscar per casa nostra. Carreguem el cotxe amb les motxilles i emprenem el viatge. Tres hores ens separen del refugi de cap de rec, on passarem la nit. Allí ens esperen el José Luís i la Leo. Després d’unes bromes amb el guarda i un bon sopar, anem a dormir.

Dia 1 – Refugi de cap de rec – Refugi de cal Pere Isidro 

El dia s’ha aixecat perfecte. A primera hora fa una mica de fresqueta, però de seguida s’imposa la calor. Passem pels poblets de Viliella i Coborriu de la Llosa, i ens entretenim més al Molí del Salt, amb el seu enorme salt d’aigua.

Dinem a la derruïda ermita de Santa Anna i continuem la marxa cap a Talltendre on farem nit. Abans però, ens trobem a dos braus barallant-se i picant de cap, just al mig del camí per on hem de passar. No se ve be que es juguen però per si de cas passem rapidet, no fos cas que rebéssim.

Arribem al refugi i el guarda ens rep amb tots els honors. Primer els gossos, després la família, i per ultim el sopar. Renoi quines llonganisses!!!

Avui fa més calor que ahir. L’etapa es curta i aprofitem de sortir ben d’hora per agafar la menor xafogor possible. De seguida ens plantem a Éller i amb quatre passes més a Meranges. Parem a fer una cerveseta. Aquí està ple de gossos tombant pel carrer i un d’ells ens acompanyarà en la pujada al refugi de Malniu.

La pujada es fa llarga i la calor es intensa. Una manada de cavalls ens rep al apropar-nos al refugi. Es deixen tocar. Son uns animals magnífics. També veiem fites dels circuits permanents d’orientació. Quins records de la Copa Catalana de l’any passat i quins terrenys!!

El sopar es entretingut i no parem de riure. Fins i tot a una parella d’holandesos que seuen al nostre costat se’ls hi encomana el riure. Ens la bufa tot i no ens apreta res!!!

Dia 3 – Refugi de Malniu – Refugi de l’Illa

Avui ens espera l’etapa més llarga. El cel està llis i la temperatura es més agradable que els dies passats. De camí ens trobem alguna clapa de neu el suficientment gran per fer baixada en trineu. El primer obstacle es la Portella d’Engorgs, un coll tapat per una pala de neu i que em de vorejar per poder-lo passar, el que ens obliga a grimpar una mica. Res important.

Les vistes des del coll son estupendes, però es comencen a veure uns núvols que no fan gens de gràcia. De baixada comença a pedregar suau, i aconseguim arribar a la Cabana dels Esparvers. Allí dinem i ens ajuntem amb unes noies de Cardona, i que ja no deixarem fins l’últim dia.

Decidim tirar abans que la cosa vagi a més, però ja no hi som a temps i ens agafa la tempesta de ple. Remuntem pel pla de Vallcivera. Hi ha moments que la tempesta es torna més forta. Llamps, trons i pedres. Anem trobant zones de bosc i anem parant, esperant que afluixi una mica. Encarem l’últim tram, el coll de Vallcivera. Just passat el coll hi ha el refugi. Fem un últim esforç. Aquí ja no hi ha bosc i estem a camp obert. En el moment de la pujada al coll la tempesta es torna més forta. Els llamps espeteguen damunt nostre. És una d’aquelles situacions en que hi penses a vegades, i que no t’hi vols trobar mai. Quins collons!! No pots fer una altra cosa que tirar i que sigui el que deu vulgui.

Per fi arribem al refugi. Quatre hores de caminar sota la tempesta. Estem xops. El refugi no està guardat i pertany al principat d’Andorra.

Al arribar ens trobem un grup de 5 noies. Una situació ben surrealista i que em costa d’explicar. Només diré que no els hi va fer gens de gràcia que arribéssim 10 persones, i que el menjar, llenya, mantes i roba, els hi van portar en helicòpter. Encara flipem ara, quan el vam veure aterrar davant del refugi.

Fem foc per escalfar-nos, i eixugar una mica la roba. No hi ha matalassos ni mantes, així que la nit serà molt dura.

Dia 4 – Refugi de l’Illa – Refugi dels Estanys de la Pera

La mala nit que hem passat ens ha fet aixecar-nos molt d’hora. Només sortir el sol ja ens hem posat a caminar. Avui l’etapa es més suau. Quan portem una bona estona de camí, veiem com l’helicòpter torna al refugi on hem dormit. Estar clar que a Andorra els hi sobren el calers.

Per fer l’etapa més curta tallem per la Tossa Plana que ens porta al port de Perafita, i d’aquí al refugi dels estanys de la Pera, guardat per dues noies. Es nota el toc femení. Dinem, i aprofitem la tarda per fer geocaching i un ninot de neu en una clapa just al costat del refugi. Sopem i cap a dormir. Osti! que dormirem plans avui.

Avui tot i ser curt, ens ho prenem amb parsimònia, i ens allarguem una mica. L’etapa no te massa cosa. Passem per l’estació d’Aransa, on estan desforestant. Els boscos són preciosos. Com es que a ningú no se li a acudit fer un mapa aquí?

La pujada final a cap de rec tanca la ruta. Ens canviem, ens fem la foto i a dinar a Lles.

En resum, bona companyia i molta conya. Llàstima de la tempesta però tot i així una ruta per recordar.