Aviat farà 2 anys que vaig estrenar el blog. Gira entorn al mon de la muntanya, on hi explico les vivències al costat de la Teresa. De fet només fa uns 3 anys i pico que estic ficat en aquest mon, i la veritat és que m’hagués agradat descobrir-lo molt abans. Però tot i dedicar el meu temps lliure a aquest mon, no he deixat mai de banda l’esport que he practicat des de petit, el futbol. L’he jugat en totes les seves modalitats (Futbol, Futbol Sala, Futbol 7, … Futbolí ;)). De fet el futbol sala és el que més he practicat i el que m’ha fet viure les emocions més fortes.
A finals de la temporada passada vaig tenir la oportunitat de fer-me càrrec de l’equip on estava. La temporada no havia anat gaire be, havíem quedat els últims, la gent va fallar molt, i el responsable, una mica cremat, em va cedir la responsabilitat. Vaig acceptar amb la idea de capgirar una mica la dinàmica. Els jocs d’equip acostumen a ser complicats, ja que aconseguir que tota la gent remi en la mateixa direcció, no es una cosa que es doni habitualment. Un només vol marcar gols, l’altre vol ser el crack, altres venen als partits quan els hi sembla… Així que d’una mica de neteja, d’una enredada a dos coneguts, i d’algunes noves incorporacions, n’ha sortit un equip força competitiu, seriós, i amb una mentalitat d’equip força important. Després d’un inici complicat, el tercer lloc d’enguany certifica aquesta dinàmica. Però el mes important és el bon ambient que hi ha entre nosaltres.
L’any que be continuarem. Veurem fins on arribem…